La modèstia, la por a l’èxit i a brillar, el no voler generar conflicte, el cuidar i pensar en tothom abans que a nosaltres mateixes, la capacitat de infravalorar-nos i fer-nos petites, de no reconèixer les nostres victòries, de no celebrar-ho obertament, de no dir-ho massa alt no fos cas que…et sona? Alguns li diuen impostora, jo li dic, autoboicoteig!
Així som moltes dones…ens costa molt dir coses com: “Porque yo lo valgo! Perquè m’ho mereixo! Perquè a mi em ve de gust i ho vull així!…”
Una vegada el meu pare quan era petita em va dir que “tot tenia una raó de ser” i això, també la té. Només cal mirar d’on venim per entendre-ho. Però també sento que en el context actual, tenim el privilegi i responsabilitat d’honrar a totes les dones que han permès que estiguem on som a dia d’avui, i seguir fent feina per, no se més ni menys que el homes, sinó posicionar les nostres destreses al mateix nivell que les seves. L’amor, la intuïció, la intel·ligència emocional…posades al servei del món, però de manera visible i reconeguda per tots.
No m’agrada parlar de feminisme si s’enfoca des d’una visió de poder, ja que això no deixa de ser un feminisme masculinitzat que lluita per tenir-lo, sinó que sóc més partidària de poder posicionar-nos on ens sentim equilibrades entre qui som i el que fem. Per mi això no va de gènere, ni d’haver d’escollir entre racionalitat i emocionalitat per diferenciar-nos, és més aviat un ball conscient on cadascú coneix les dues facetes internes (masculina i femenina) i les sap utilitzar en funció del context i necessitats.
És per això que m’apassiona acompanyar a dones a brillar, perquè sento que ens queda molta feina a fer per co-crear el nostre nou rol al món.
Xispeta final: desprendre’ns de polaritats i abraçar la complementarietat per avançar com a societat.